Xiulada

Les coses no passen perquè si. Xiular el rei no és llibertat d’expressió. Xiular el rei i l’himne d’un país és una ofensa. Aquells que van xiular l’himne espanyol a la final de la Copa del Rei ho sabien. No ho feien en nom de la llibertat d’expressió, ho feien en nom d’una protesta. Els que van xiular no es senten espanyols i volen la independència de Catalunya (i del País Basc), i és perfectament lògic i raonable que mentre la independència que es reclama no arriba, s’aprofita cada ocasió per tibar la corda i xiular i menysprear qualsevol dels símbols que simbolitzen l’opressió a Catalunya (i el País Basc).
No és la primera vegada que els aficionats del Barça xiulen l’himne espanyol. El 14 de juny de 1925, en un partit del Barça al camp de les Corts, els aficionats ja van xiular l’himne espanyol i la resposta del govern espanyol va ser clausurar l’estadi barcelonista durant 6 mesos i convidar al president del FC Barcelona, Joan Gamper, a abandonar el càrrec i el país. Durant 5 anys Gamper no va tornar a Catalunya i ja mai més va tornar a ser president.
El Barça és Catalunya i si repassem la història del Barça veurem que quan hi ha hagut repressió contra Catalunya, hi ha hagut repressió contra el Barça. L’any 1936, en plena Guerra Civil, l’exèrcit franquista va afusellar Josep Sunyol, president del FC Barcelona. Amb la victòria de Franco, a partir de 1940, va ser nomenat president del club un home d’indubtable fidelitat al règim, Enric Piñeiro, marqués de la Mesa de Asta. A més, l’entitat va passar a denominar-se Club de Futbol Barcelona, forma espanyolitzada que substituïa l’anglòfona Futbol Club Barcelona i les quatre barres de l’escut van quedar reduïdes a dues. També es va prohibir l’ús del català. Més endavant, el 1957 Di Stefano no va ser jugador del Barça per ordre de Franco, per afavorir el Real Madrid. Durant els anys seixanta, els barcelonistes van començar a sentir-se prou forts per mostrar el seu simbolisme com a club identificat amb la Catalunya que el franquisme negava. El president Narcís de Carreras va fer referència a aquest simbolisme en el seu discurs de presa de possessió, el gener del 1968, afirmant que el Barça és ‘més que un club’.

I l’any 1979, en la final de la Recopa, els 30.000 barcelonistes desplaçats a Berna van fer onejar més banderes catalanes que blaugranes. I ja que parlem de banderes, en els partits que juga el Barça al Camp Nou, no hi ha a l’estadi culé ni una sola bandera espanyola, ni una. Pels barcelonistes, el Barça és Catalunya, tal com es reflecteix en l’escut amb la Creu de Sant Jordi, la bandera militar de la Corona de Catalunya i del sant patró català i les Quatre Barres, la bandera nacional catalana des de fa més de mil anys.
Així doncs qui es queixa de la xiulada no coneix gens l’afició del Barça, ni allò que representa el Barça. Repetim algú ha vist alguna vegada al Camp Nou una bandera espanyola? O digueu-m’ho a l’inrevés. Com es rebut el Barça pels estadis espanyols? Es mostren desenes de banderes espanyoles, s’insulta a Catalunya i els catalans, es crida com a micos “es polaco el que no bote”, etc…Un darrer exemple. El màxim rival barceloní del Barça, no es diu Catalunya Club, ni Sportiu Català, es diu RCD Español, i els seus aficionats sempre porten banderes espanyoles. Aquest fet no és una casualitat. Tothom, tothom té clar què és el Barça i a qui representa. I qui ho dubta, o és un ignorant o és un hipòcrita.
Aquells que tant s’omplen la boca contra la xiulada de la final, perquè no diuen res quan els seguidors espanyols xiulen l’himne de la selecció rival quan Espanya juga al Bernabéu, a Mestalla o al Sanchez Pizjuan? Xiular no és qüestió de mala educació, és una qüestió de protesta. Els espanyols tindran les seves raons quan xiulen, però els catalans també les tenim. O és que la gent encara no sap en quines condicions polítiques, socials, econòmiques, i lingüístiques vivim catalans i bascos per culpa de l’Estat Espanyol? Hi ha molts culpables, però el màxim representant és el seu rei i el seu himne i una manera de protestar és xiular-los.

O potser s’esperava que catalans i bascos aplaudissin la monarquia, acotessin el cap i els besessin la mà? Que tothom entengui d’una vegada que hi ha molta gent amb passaport espanyol que se sent una altra cosa i que no deixa escapar una ocasió per demostrar-ho, per protestar i per reivindicar allò que només és: català. Potser és una contradicció xiular al rei i jugar una competició que porta el seu nom. Però davant d’això, només podem fer dues coses: o no jugar, o jugar i demostrar, que malgrat no som espanyols, som els millors. I això és el que hem fet. Ja arribarà el dia, que jugarem les nostres pròpies competicions, però mentre això no passi, ho continuarem fent a les de la lliga espanyola, per si més no, poder celebrar alguna victòria sobre els opressors del poble català. Per molta gent no és intolerable xiular. El que és intolerable és que protestin aquells que no paren insultar i agredir Catalunya, aquells que menteixen sobre la seva realitat cada matí des de la ràdio, des de la premsa, des de la tribuna d’un parlament, aquells que organitzen boicots contra productes catalans. Algú creu de debò que els actes contra Catalunya no tenen conseqüències? Algú creu que els catalans no tenim memòria? Aquest himne xiulat va ser també el d’un règim militar i feixista que va robar-nos a tots la condició de ciutadans i que va perseguir la llengua i la cultura catalanes i que va assassinar a milers de compatriotes. L’himne i la bandera son els mateixos que quan governava Franco, els mateixos. No ho oblidem. El Barça del segle XXI té una repercussió mundial que abans no tenia. Fa 20 anys, només era culé la gent de Catalunya i algú més de fora. Però ara, tothom vol ser del Barça. Benvingut tothom que vulgui animar al Barça, però ha de tenir clar, que darrera dels colors blaugranes s’amaga un sentiment i una filosofia. Un sentiment de catalanitat, que cal respectar. El Barça no és un simple equip de futbol, és “més que un club”, és el club de tot un país. I els nous culers, vinguin de Barcelona, d’Almeria, d’Oviedo, de Dubai, de Tokio o de Buenos Aires, ho han de tenir clar. El Barça representa Catalunya i només Catalunya i qui no entengui aquest fet i a sobre vulgui compaginar barcelonisme i espanyolitat que es busqui un altre equip de futbol. Aquí no serà ben rebut.